Back Midas Afrikaans ميداس Arabic ميداس ARZ Midas Azerbaijani Мідас Byelorussian Мідас BE-X-OLD Мидас Bulgarian মিডাস Bengali/Bangla Midas Breton Midas Czech

Mides I

Infotaula personatgeMides I

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegió de Frígia Modifica el valor a Wikidata
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortGòrdion Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de la mortenverinament Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHermodike II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareCíbele Modifica el valor a Wikidata
PareGòrdios I Modifica el valor a Wikidata
FillsLitierses, Ancuros i Aegisteas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei de Frígia Modifica el valor a Wikidata
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893

En la mitologia grega Mides o Midas (Midas, Μίδας) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.

Fou un rei deixeble d'Orfeu i promotor del culte a Dionís. A la seva riquesa proverbial s'al·ludeix en una història de la seva infància que diu que les formigues portaven grans de blat com a símbol de la seva futura riquesa, però sobretot per un fet mític: Un dia, Silè, havent begut més del normal, es va perdre i va anar a parar a les terres de Mides, que l'acollí i li oferí la seva hospitalitat. Dionís, que el buscava, el va trobar allà i per agrair a l'amfitrió haver-lo allotjat, li atorgà un desig. Mides demanà llavors la facultat de transformar en or tot el que toqués,[1] cosa que li fou concedida, però llavors també el menjar que tocava es tornava d'or. Incapaç de menjar i de beure, suplicà al déu de retornar al seu estat anterior i que l'alliberés del seu do. Dionís li ordenà llavors rentar-se les mans a les aigües del Pactol,[1] prop de la muntanya Tmolos; aquest bany va eliminar el poder de Mides i des de llavors la sorra del riu es va convertir en or.[2] Aquesta llegenda explica el caràcter aurífer del riu, al qual la Frígia degué una bona part del seu imperi.

En una altra llegenda, els seus talents de músic (havia estat l'alumne d'Orfeu) foren sol·licitats i va ser designat per ser jutge en el concurs entre el sàtir Màrsies, joglar de flauta, i Apol·lo, que tocava la lira. (Ovidi, al llibre XI de les seves "Metamorfosis", situa el concurs entre Pan i Apol·lo). Mides va designar Màrsies vencedor, mentre que les Muses, que també jutjaven, preferien a Apol·lo. Aquest darrer, com a venjança, li va fer créixer orelles d'ase. Mides va intentar amagar-les sota una gorra frígia, però un barber va descobrir el seu secret quan li va tallar els cabells. Incapaç de mantenir el secret, el barber acaba cavant un forat en la sorra on hi va deixar el secret: «el rei Mides té de les orelles d'un ase», i va tapar el forat de seguida. Desgraciadament, van créixer unes canyes que van obrir el forat i el vent, en passar entre les canyes, va crear una música que va escampar el secret repetint la frase fatídica[2] la qual es va difondre arreu del món.

La seva homosexualitat és descrita per Filostrat. A les comèdies gregues era representat amb les orelles d'un sàtir més tard engrandides per esdevenir orelles d'ase.

Se li atribueix la fundació d'Ancira.

  1. ↑ 1,0 1,1 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Charles Baudelaire (francès) a l'enllaç

Developed by StudentB